PASSATEMPS 

Esbrina aquesta sopa de lletres sobre l'antic règim, sort!

n	q	e	s	t	a	m	e	n	t
e	o	x	h	e	t	c	a	f	a
d	u	b	c	a	e	d	f	m	l
g	a	u	l	s	a	n	g	a	l
d	t	r	e	e	s	c	i	n	e
n	a	g	r	g	x	k	l	o	r
i	m	e	g	a	f	l	i	t	a
o	f	s	a	p	a	b	u	o	p
p	a	o	t	t	v	p	r	c	t
a	l	s	c	o	r	t	s	m	o
l	l	e	u	p	i	v	c	v	a
e	i	a	r	t	e	s	a	n	s

 · noble· pagès· burgès · clergat · artesans · estament · rei · taller · corts ·  

n		e	s	t	a	m	e	n	t
	o								a
		b	c						l
		u	l	s					l
		r	e	e					e
		g	r	g					r
		e	g	a
		s	a	p
			t
			c	o	r	t	s
					i
		a	r	t	e	s	a	n	s

ENTREVISTA 

NAPOLEÓ BONAPARTE: 

"la meva grandesa no resideix en no haver caigut mai, sinó en haver-me alçat sempre"

Napoleó Bonaparte I va ser un militar francès ambientat a la revolució francesa. Partidari de la il·lustració, va donar lloc al cop d'estat que va posar fi a la revolució amb l'aparició de la primera república a França.

Napoleó és considerat com un dels més grans genis militars de la història, havent comandat campanyes bèl·liques molt reeixides, encara que amb certes derrotes igualment estrepitoses. Les seves agressives guerres de conquesta es van convertir en les majors operacions militars conegudes fins a aquest moment a Europa, involucrant a un nombre de soldats mai vist en els exèrcits de l'època.

És el personatge clau que va marcar l'inici del segle XIX i la posterior evolució de l'Europa contemporània.

És per això que el tenim avui entre nosaltres per saber un poc més d'ell, de la seva ideologia i moltes preguntes que ens demanem.

M- Marga Seguí (periodista) N- Napoleó

M-Bon dia Napoleó, moltes gràcies per ser avui aquí amb nosaltres.

N-Bon dia, gràcies a vosaltres per convidar-me a aquesta revista.

M-Espere'm passar una bona estona, comencem?

N-Sí!

M- Per què va voler aplicar la il·lustració?

N- És obvi no? Veure el teu poble patir des de petit i viure una revolució molt gran perquè la mateixa volia una vida millor i la seva aplicació.

Estava fart de veure la gent que es moria de fam, que es matava a fer feina, i a diferència dels nobles i m'introdueixo, vivíem amb moltíssima injustícia millor que ells i a mes vivíem d'ells.

Apart, les idees il·lustrades varen ser creades per col·legues del meu pare Carlo i les tenia molt en ment.

Quan vaig tenir l'oportunitat vaig voler aplicar-les, simplement pel fet de que França s'ho mereixia.

M- I què en pensa de la religió? la il·lustració li lleva poder al clergat.

N- Com hi pot haver ordre en un estat sense religió? Doncs si un home s'està morint de fam devora d'un altre que està enterrat en l'abundància, aquell no es pot resignar a aquesta diferència a menys que hi hagi una autoritat que declari:

Déu així ho vol.

La religió és excel·lent per mantenir tranquil·la la gent comú.

M-Molta gent es demana el mateix, per què arribar al poder amb un cop d'estat sent partidari de l' il·lustració i aplicar-la, quan l' il·lustració diu que el governant ha d'estar elegit per la població pel sufragi? És a dir, vostè es va contradir molt alhora de governar França en aquests aspecte.

N-La veritat es que si, l' il·lustració defensa la llibertat política de que el poble pugui elegir el seu governant mitjançant el sufragi i tothom me acusa de fer les coses malament sense donar-se conta de que França poc a poc es destruïa a ella mateixa i no podia utilitzar la gran eina que teníem.

La mort de Lluís XVI va ser la gota que va fer caure el got i la que hem va fer veure que França necessitava un líder, una persona que poses ordre i pau. Pot ser no vaig fer-ho de la millor manera, però va ser l'efectiva.

M- Per tant, si nomes volies l'ordre i la pau per França i començar una nova vida aplicant l' il·lustració, per què conquerir quasi tota Europa i sotmetre a una gran població masculina a formar part de l'exèrcit? Molta gent ús acusa d'ambiciós i egoista.

N- No creu que es just per una població poder gaudir de l' il·lustració? Penso que tota Europa havia de tenir aquest sistema polític i sortir de l'Antic Règim d'una vegada.

La gent es podia queixar i criticar, però no sabien que els hi estava fent un favor i els hi estava millorant la seva pròpia vida.

Pot ser si, pot ser se'm va fugir de les mans però l'ambició mai es detén, ni tan sols al cim de la grandesa.

M- I llevar el rei que tenia aquest país i instal·lar com a governant i líder a algun familiar seu sense el permís i l'opinió dels seus habitats, per què?

N- Simplement pel fet de poder estar segur de què aquest país compliria amb les noves normes i estils de vida que l' il·lustració els hi donava. Apart, amb un governant o líder elegit pel poble haurien tingut l'oportunitat de revelar-se, en canvi, amb un rei familiar meu i de confiança, la sensació era diferent, de tranquil·litat.

M- Quin creu que va ser el gran fall que va acabar amb el vostre gran imperi?

N-No hi va haver cap fall, simplement el fet de que res es per sempre i res es etern. Va arribar a ser tan gran que ja no es podia dur el control de tots els territoris.

Quan nosaltres intentaven ajudar a Rússia a tenir una millor vida amb l'implant de l' il·lustració, Espanya es rebel·lava contra el meu germà Josep i va ser mala sort per culpa del temps i altres factors que varen participar en la derrota.

La gent era una envejosa, no es donava compte de que els hi feia un favor.

I es que la enveja es una demostració d'inferioritat.

M- I per què no posar calma a Espanya enlloc d'intentar conquerir Rússia?

N- Simplement pel fet de que la meva grandesa no resideix en no haver caigut mai, sinó en haver-me alçat sempre.

Rússia era un obstacle i no podíem rendir-nos tan fàcilment i mes si estaven aprop d'aconseguir la victòria.

Per altra banda, si Espanya ja la havíem conquerit una vegada, no seria difícil conquerir-la de nou mes tard. En aquell moment havien de posar totes les forces en Rússia.

M- Pot ser si tens raó, però va morir moltíssima població en aquelles guerres i batalles, per culpa del fred i l'escàs menjar. Pot ser no era millor rendir-se?

N- En una guerra, sempre ha de morir gent, no es pot evitar.

Els homes son com els nombres: només adquireixen el valor de la posició que acopen.

Millor viure per defensar una idea i un vida millor, que viure malament i morir malament.

M- Desprès de saber que va morir molta gent per culpa de batalles i guerres que va dur vostè com a cap militar i saber que desprès de tants esforços ho va perdre tot, que pensa?

N- Penso que tot va valer la pena, lo important es el benestar de la població Europea. Tota Europa coneix la il·lustració gràcies a jo i l'esforç de conquerir amb batalles i guerres. L'objectiu de tot era poder millorar la vida de la població europea i donar a conèixer les idees il·lustrades.

No em penedeixo de res del que vaig fer, és mes, em sent orgullós.

M- Doncs, moltíssimes gràcies per respondre aquests dubtes Napoleó, espere'm tornar a veure'l per aquí.

N- Gràcies a vosaltres, fins la pròxima!

ANÀLISI I COMENTARI D'UNA IMATGE 

La llibertat guiant el poble

Eugène Delacroix

En aquesta foto observem en un últim pla la ciutat, una ciutat que pareix està destruïda, feta pols pels anys de guerra i revolució. S'observen edificis que s'amaguen entre la pols de la pólvora.

El segon pla podríem dir que es el gran grup de ciutadans, de pagesos, artesans i burgesos amb armes i ganes de lluitar per aconseguir la il·lustració.

Veim un home amb capell i corbatí, característic d'un burgés, i al seu darrera un altre home diferent vestit, que podria representar un pagès del camp. Es pot diferenciar en que el burgés te més doblers, per tant es pot comprar una arma de foc, en canvi, el pagès es molt pobre i nomes es pot permetre una espasa per lluitar.

En primer pla trobem els revolucionaris morts, aquells que han donat la seva vida per la llibertat del seu poble i soldats defensors del rei i de la negació a l'aplicació de l' il·lustració.

El pla general i que més crida l'atenció de l'obra de Eugène Delacroix és aquella dona mig despullada, amb el pit defora, arma en mà i subjectant la bandera francesa, signe de llibertat. Al seu costat un nen, amb dos armes en mà també i amb un crit d'alliberament i revolució, fent saber del fi de la revolució i el principi d'una nova etapa iniciada per la il·lustració.

L'obra com ja diu el seu títol és la dona subjectant la bandera on els dos elements representen la llibertat del poble, la llibertat guiant al poble francès, on la llibertat a guanyat davant l'injust i que a partir d'ara comença una nova etapa, una nova i millor vida.

DIARI

La meva vida sent dona d'un burgés 

El meu marit Alexander i jo.

Quan neixes a l'antic Règim, l'únic que desitges es poder sobreviure la infància I ser adult, tot I així sabent que quasi millor era morir.

En el meu cas, vaig tenir la millor sort de totes, ja que de mi un burgés es va encapritxar I el meu pare amb ell hem va fer casar sense importar-li la meva opinió I el sentiments que jo tenia. Però no el culp, cercava lo millor per a mi I que no tingués que viure en l'infern en que ell, la meva mare I els meus 7 germans havien de viure.

No penseu que un burgés es ser un privilegiat, ni molt menys, sinó que almenys podies contemplar el món que envoltes I poder gaudir del poc temps que tens sense preocupar-te dels impostos, del menjar I de les necessitats que pots tenir.

Vaig ser afortunada, ho reconec, el meu marit burgés era un dels mes rics de la ciutat, aliat del rei, I propietari de 4 vaixells importants de comerç. Es podia dir que tot el que el poble tenia, havia passat per les seves mans.

Va ser als 16 quan vaig tenir el primer fill de 5 en total, I es que tenia la sensació de que aquella era l'única utilitat que tenia, produir fills I criar-los, ja que no feia res més.

Va ser aquell dia històric on a la plaça del mercat vaig sentir de la conversa del meu marit I dels seus col·legues parlant de un tema màgic I desconegut, on pareixia que ens canviari la vida a tothom del poble I sobretot la milloraria. Nomia el nom de il·lustració, un moviment tan revolucionari que pareixia tret d'un altre món.

No vaig voler demanar res al meu marit, ja que no hem deixava escoltar les conversacions d'altres homes, per tant vaig deixar-ho per mi.

Varen ser dies complicats ja que el meu marit pareixia que maquines algun plan o alguna cosa i tenia la sensació de que tot estava envoltat d'aquella nova vida que deia la il·lustració.

Dinar familiar

Els meus dos fills grans ja havien escoltat aquella nova idea I pareixia que s'havien unit al plan del meu marit. Tenia por de demanar-ho, de conèixer mes sobre aquell tema que tenia que desconèixer però vaig pensar que la millor cosa era esperar.

Uns mesos mes tard, quan ja havia donat el tema per oblidat, al dinar del dimecres va sortir el tema. El meu fill petit I les dues germanes també ho desconeixien I vaig tenir que dissimular que tot allò no era nou per mi.

Parlaven d'una nova manera de viure, amb menys impostos, on el pobre tingues mes poder de participació en la política, on els carrers poguessin ser higiènics I que mínimament millores la nostra vida.

Tenia la idea que aquell moviment suposaria la mort de molts, ja que el rei no admetria tants de canvis. Pot ser vaig encertar, però no vaig poder-ho veure, nomes esper que els meus fills haguessin viscut aquell món màgic anomenat il·lustració.

COMENTARI DE LA PEL·LICULA:

  GERMINAL (1993) de Claude Berri

• breu resum del film

Étienne Lantier, un maquinista que s'ha quedat a l'atur, arriba a una ciutat per veure si pot trobar feina i troba un lloc per quedar-se amb la família de Maheu, ja que el seu fill gran s'ha casat i marxat de casa. La família necessitava substituir el sou del seu fill ara independent. Ell s'enamora de la filla gran de Maheu, Catherine. A la mina de carbó de Le Voreux troba un lloc de treball. Però aviat es troba en condicions de treball tan inhumanes que proposa als miners dur a terme una revolta contra la burgesia que té el poder per augmentar el salari i unes millors condicions. Per tant, fa una recol·lecta per poder guardar diners i tenir-ne prou per sobreviure a la vaga que més tard organitzen i duen a terme.

La vaga, que proposa Étienne, porta problemes a tota la indústria del carbó de la regió, i empitjoren les condicions de vida de les famílies treballadores. Com els obrers no van a la feina, els burgesos contracten miners belgues i es despreocupen dels miners francesos. Els treballadors estan indignats, i decideixen anar tots junts contra els militars que vigilen les mines. Hi ha un tiroteig en el qual diversos insurgents, entre ells Maheu, són assassinats i el seu petit fill mor aviat de malaltia i fam.

Per aquesta i la desesperació, els vaguistes finalment tornen al seu treball i se'ls paga menys ara. Souvarine, anarquista, saboteja la mina i la inunda, el que resulta en un col·lapse. Etienne se salva, però Catherine i el seu ex marit, Chaval moren a l'interior i també el germà gran de Catherine per intentar salvar-los de l'interior de la mina.

Finalment podem veure Maheude l'esposa de Maheu. que torna a la feina a les mines, l'única dona forta que no s'ha aturat davant de res i ha mostrat ser una gran lluitadora. Etienne es va a la recerca d'esperança per viure millor en un altre lloc.

• descripció de 2 o 3 personatges (elements físics i psicològics) 

Étienne Lantier (Renaud Séchan): és un dels protagonistes principals de la pel·lícula. Maquinista que s'ha quedat a l'atur i en el començament de la pel·lícula arriba a la mina demanant treball.

Més tard crea una revolució en contra de la companyia, intentant obtenir condicions de

treball millors i per uns salaris mínims.

Home alt i fort, d'ulls blaus clar, amb els cabells un poc llargs i barba.

Un home atractiu que ja quan arriba el primer dia a la mina enamora a la filla de Meheu, Catherine.

Te un caràcter fort, dominant, de lluita, de no rendir-se, de rebel·lió, d'esperança i de voler unes condicions humanes per a ell, els seus companys i tots els treballadors millors i humanes.

Maheu (Gérard Depardie) : pare de la família, al principi és dels millors obrers de la companyia. Quan arriba Lantier i crea la revolució Maheu li dóna suport en tot moment, fins que mor.

Maheu, és un gran home, noble i que mor per l'honor de tots els treballadors.

Un home alt i gran, gras, amb els ulls clars, i de una edat entre 40 i 50 anys.

Maheude (Miou-Miou) : mare de la família, és la dona de casa de la família dels Mahuede i per tant controla tot el tripijoc d'aquesta com el menjar, ... després d'un gran sofriment es veu obligada a tornar a la mina.

Maheude és mare de 7 fills i té al seu càrrec el seu pare qui està molt malalt del cap i pateix problemes de bogeria.

Ex treballadora de la mina on va conèixer el seu marit Maheu, aquesta dona és signe de fortalesa, lluita i paciència.

Sempre firme a la seva ideologia i mai s'ha deixat dur ni guanyar pels altres, sempre ha sigut fidel a ella i el seu marit.

D'alçada normal, ulls marró, cara fina i un preciós somriure, lluita per la vida millor dels seus fills.

Durant la pel·lícula pateix molt; un dels seus fills petits es romp una cama treballant a la mina, el seu marit és assassinat a una revolució davant seu, el seu fill major mor intentant salvar la seva germana (la seva filla) que estava atrapada a la mina, on finalment també mor i un fill petit que es mor de fam i malaltia.

Desprès de totes aquestes circumstancies i amb el fi de les vagues i les revolucions dels obrers, ha de tornar a fer feina a la mina per poder mantenir el que li queda de família.

• el director (dades biogràfiques i filmografia)

Claude Berri va néixer a Paris, França l'1 de juliol.

Provinent d'una família francesa de religió jueva, el seu pare era pelleter i la seva mare treballava en una fàbrica. Des del seu naixement vivien a París. Encara que va començar a treballar amb el seu pare, simultàniament acudia a classes de teatre. Va morir el 12 de gener del 2009 a causa d'un infart vascular cerebral.

Encara que va escriure guions i va començar com a actor, Berri va destacar per la direcció i producció.

Com a director va portar les regnes de pel·lícules com 'Germinal (1993), amb Gérard Depardieu i Miou-Miou; Jean de Florette (1986) i La venjança de Manon (1986), amb Emmanuelle Béart.

Era el productor de capçalera de directors com Jean-Jacques Annaud i Costa-Gavras. La seva última pel·lícula produïda fueBienvenue chez els Ch'tis (Benvinguts al nord), que va batre el rècord de taquilla a França en el seu moment. També va produir altres èxits com Tess (1979) de Roman Polanski, La Reine Margot (1994), de Patrice Chéreau o la saga de pel·lícules sobre Astèrix i Obèlix.

FILMOGRAFIA:

Director

Productor

1962: Li Poulet. 1964: Les Baisers, (segment "Baiser de 16 ans"). 1964: La Chance et l'amour, (segment "La Chance du Guerrier"). 1966: Li Vieil homme et l'enfant. 1968: Mazel Tov ou li Mariage. 1969: Li Pistonné. 1970: Li Cinéma de papa. 1972: Sex-shop. 1975: Li Mâle du siècle. 1976: La Première Fois. 1977: Un moment d'égarement. 1980: Je vous aime. 1981: Li Maître d'école. 1983: Tchao Pantin. 1986: Jean de Florette (La deu de turons). 1986: Manon des sources (La venjança de Manon). 1990: Uranus. 1993: Germinal. 1996: Lucie Aubrac. 1999: La débandade. 2001: Uneix femme de ménage. 2004: L'1 resti, l'autre part. 2006: Ensemble, c'est tout (Junts, res més). 2009: Trésor (Un regal per a ella).

1967: Marie pour mémoire de Philippe Garrel. 1968: Oratori for Prague de Jan Nemec. 1970: L'Enfance noves de Maurici Pialat. 1973: Pleure pas la bouche pleine de Pascal Thomas. 1976: Je t'aime ... moi non plus de Serge Gainsbourg. 1979: Tess de Roman Polanski. 1980: Inspecteur la Bavure de Claude Zidi. 1982: Deux heures moins li quart avant Jésus-Christ de Jean Yanne. 1983: L'Africain de Philippe de Broca. 1983: Banzai de Claude Zidi. 1983: La Femme de mon pot de Bertrand Blier. 1983: Garçon! de Claude Sautet. 1985: Les Enragés de Pierre-William Glenn. 1987: Hôtel de France de Patrice Chéreau. 1988: À gauche en sortant de l'ascenseur d'Édouard Molinaro. 1988: L'Ours (L'ós) de Jean-Jacques Annaud. 1988: Trois places pour le 26 de Jacques Demy. 1988: La Petite Voleuse de Claude Miller. 1992: L'Amant (L'amant) de Jean-Jacques Annaud. 1993: Uneix journée chez ma mère de Dominique Cheminal. 1994: La Reine Margot de Patrice Chéreau. 1994: La separation de Christian Vincent. 1995: Gazon maudit de Josiane Balasko. 1996: Der Unhold de Volker Schlöndorff. 1997: Didier d'Alain Chabat. 1997: Arlette de Claude Zidi. 1997: Li Pari de Didier Bourdon i Bernard Campan. 1998: Mookie d'Hervé Palud. 1999: Astérix et Obélix contre César de Claude Zidi. 1999: Mauvaise passe de Michel Blanc. 2001: La Boîte de Claude Zidi. 2001: Ma femme est uneix actrice de Yvan Attal. 2002: Amen. de Costa-Gavras. 2002: Astèrix & Obèlix: Mission Cléopâtre d'Alain Chabat. 2003: Li Bison (et sa voisine Dorine) d'Isabelle Nanty. 2003: Les Sentiments de Noémie Lvovsky. 2004: Sant-Antoni de Frederic Auburtin. 2007: La graine et li mulet d'Abdellatif Kechiche. 2008: Benvinguts al nord (Benvinguts al nord) de Dany Boon. 2009: Trésor (Un regal per a ella).

• comentari del període que tracta el film explicant les característiques fonamentals d'aquest.

La pel·lícula Germinal està basada en la novel·la homònima de 1885, escrita per Émile Zola, escriptor francès, considerat com el pare i el major representant del naturalisme.

La novel·la està ambientada en el període de la revolució industrial a finals del segle XIX, a França, igual que el film.

Aquest període es caracteritza per l'augment de poder del capitalisme, el progrés tecnològic i l'aplicació de l'energia a la indústria.

Apareix el carbó com a gran font d'energia. Això provoca l'aparició de les fàbriques, on exploten aquesta font.

És per això que un sector molt important en la revolució industrial són els miners, per poder extreure aquest carbó per fer funcionar les màquines de vapor de les fàbriques.

En aquest període, el sistema polític és el capitalisme, sinònim de benefici. És per això que els burgesos, propietaris de tots els sectors econòmics s'aprofitaven de la població, ja que els sotmetien a moltíssimes hores de feina a un sou molt baix, i que ni siquiera una família sencera treballant podien pagar-se el menjar durant un mes.

L'obsessió del burgés per intentar treure el màxim benefici i ser cada dia més ric que l'anterior va dur a una gran pobresa en la seva població obrera i unes males condicions de vida.

I és això els que ens mostra el fil Germinal, les males condicions de treball i vida tenien els miners en aquest període de la història i també les primeres revoltes dels treballadors demanant drets i més tard l'aparició dels sindicats.

• seleccionar dos fragments de la pel·lícula que us hagin semblant especialment interessants (podeu començar explicant les raons per les quals us semblen tan destacats)

Dos fragments de la pel·lícula que m'han semblant especialment interessants han sigut per una banda la poca empatia dels burgesos cap a la pobre família i també la frase de «mandame a tu hija, ya me apañaré con ella» que li diu un petit comerciant del poble a Maheude quan ella li demana pa i alguns aliments més.

Son dos aspectes que apareixen molt a la pel·lícula, l'egoisme i avarícia dels burgesos i sobretot la d'una que no ens preocupa gens ni mica, és més, quan li comuniquen de les vagues i les revoltes dels miners de la seva companyia, ella se'n riu. M'ha semblat un tema "interessant" ja que en el meu cas, mai podria veure sofrir a gent que treballa per mi i a mes a les condicions que treballaven sense donar-li importància. En el meu els intentaria ajudar i poder-lis garantir una millor feina.

També, l'altre especte es com s'aprofiten de les dones sexualment els homes a canvi de menjar o diners, i les dones no tenen cap remei ha cedir, per poder donar de menjar a la seva família.

En la pel·lícula surt una part on tots els miners fan una revolta i el petit comerciant mor perquè cau malament de la teulada, ja que intenta escapar dels miners qui volen agafar-li tot el menjar. Quan cau, quasi totes les dones del poble inclosa Maheude, van a per ell i una li talla els testicles. Hem va semblar una gran iniciativa desprès de tot els que els hi va fer passar a elles i les seves filles, simplement pel fet de poder menjar.

Aquestes escenes i part de la pel·lícula et transmeten la desesperació que tenien per poder menjar i sobreviure.

• seleccionar algun dels assumptes desenvolupats en el film i buscar informació sobre el mateix explicant com ho planteja la pel·lícula (elaboreu un informe escrit per vosaltres que inclogui textos de l'època, imatges, gràfics, mapes,...)

          
 Explotació infantil a les mines durant la Revolució Industrial

En la pel·lícula apareixen nens i nenes treballant a les mines, tot i que no es un dels grans temes que es volen tractar.

És un assumpte que em va cridar molt l'atenció, ja que m'imaginava un nen treballant a la fàbrica ja que dins el que es no es tan dur com la mina, però a la mina, no m'ho imaginava.

L'explotació infantil és un tema que en els països desenvolupats està totalment prohibit tot i que per desgracia en els països subdesenvolupats encara es troben molts cassos.

És per això que Claude Berri fa una petita crítica sobre aquesta explotació infantil a les mines.

La família protagonista té un nen que va a fer feina, on surt al principi del film, quan tots es preparen per anar-hi.

Aquest fill, un dia treballant a la mina els ensimats es cauen i totes les pedres de la mina cauen damunt ell provocant que es rompí una cama. El més impactant es que el burgés encarregat de la mina, els hi dona la culpa a ells,als miners incloent el seu pare, de no haver ensimat bé i, dies abans els hi va posar una multa.

Però com vol que els seus treballadors tenguin uns bon ensimats si això els hi provoca una gran despesa de doblers? Això és que vol intentar criticar i plantejar el nostre director Berri, les males condicions de feina.

També s'hi veuen nens molt petits dins el carro per baixar a la mina, on el protagonista observa l'escena i es queda impactat.

En la Revolució Industrial, víctimes de la màquina imparable del progrés, els nens treballaven tant com els adults i, a més, ho feien en condicions infrahumanes. Però, com era un dia en la vida d'un petit proletari? Prenguem com a mostra un testimoni, el de Sarah Gooder, de vuit anys, a la Comissió Ashley, que va sorgir com un estudi de la situació a les mines a Anglaterra.

«Treball en el pou de Gawber. No és molt cansat, però treball sense llum i pas por. Vaig a les quatre i de vegades a dos quarts del matí, i surto a dos quarts de la tarda. No em dormo mai. A vegades cant quan hi ha llum, però no en la foscor, llavors no m'atreveixo a cantar. No m'agrada estar en el pou. Estic mig adormida de vegades quan vaig al matí. Vaig a l'escola els diumenges i aprenc a llegir. (...) Em ensenyen a resar. (...) He sentit parlar de Jesucrist moltes vegades. No sé per què va venir a la terra i no sé per què va morir, però sé que descansava el seu cap sobre les pedres. Prefereixo, de lluny, anar a l'escola d'estar a la mina.»

Els cossos dels nens, per la seva petita grandària, eren ideals per introduir-se en les mines, i eren brutalment explotats a canvi d'un petit salari. Després de la seva jornada de treball, Sarah hauria de tornar a casa, una petita habitació o un habitatge compartit amb altres famílies, en un barri problemàtic ple de problemes com l'alcohol i la prostitució. Una vida sense futur i sense present.

• comentar si creieu que el film presenta qualsevol tipus de biaix ideològic o resulta imparcial (raonar la resposta)

Aquest film presenta un tipus de biaix ideològic perquè el seu director ens dona una visió subjectiva, és a dir, fa una crítica sobre les condicions de vida dels miners, i l'actuació dels burgesos per intentar millorar-la.

Tot i que no és molt difícil fer veure que els obrers treballaven a condicions i sous inhumans, el senyor Berri ens deixa molt clar la seva idea, i ens obliga a compartir-la.

Ens fa veure que la burgesia només es preocupava de la vestimenta, i els banquets que havien de fer per oferir a altres burgesos.

En la pel·lícula només apareix una jove noia burgesa que principalment pareix molt senzilla i bona persona. Ajuda a la família donant roba i menjar i més tard apareix en la casa de la família de Maheu amb menjar i possibles necessitats i el pare boig perdut del cap de Maheude la mata.

Aquesta escena em representa que no hi pot haver burgesos bons en aquell període.

La crítica de Berri es què els obrers i miners es morien de fam matant-se a hores infinites de treballs forçosos i mal pagats, quan a ells els hi importava lo més mínim.

En teoria s'havia sortit de l'antic règim però tornaven a una situació molt semblant, una gran part de la població vivia en la misèria mentre una mínima part vivia luxosament a base d'aquests.

• buscar informació sobre les altres pel·lícules (2 o 3) que tractin el mateix tema que heu triat i comentar-ho breument (podeu inserir vídeos d'aquestes pel·lícules al bloc)

DEANS

Daens és una pel·lícula belga dirigida per Stijn Coninx. Estrenada el 1992, es tracta d'un drama històric que relata la vida d'Adolf Daens, sacerdot catòlic en Aalst (Bèlgica) que va lluitar pels drets dels treballadors i obrers en plena segona revolució industrial. Va ser nominada a l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa el 1994.

Argument

El pare Daens és un sacerdot que sempre porta problemes als seus bisbes. Després d'un controvertit pas per la Universitat, torna a la seva ciutat natal, Aalst, on descobreix les dures condicions laborals dels obrers de les empreses tèxtils. Animat pel missatge de l'encíclica Rerum Novarum. La pel·lícula explica la història del sacerdot Daens, que viu al segle XIX. És destinat a Bèlgica, i allí descobrirà com els obrers d'una petita ciutat són explotats per un sistema capitalista, controlats per un grapat de rics que tan sols anhelen més i més riqueses, tot i saber el que això comporta: la fam, la pobresa i la misèria d'aquests obrers, que cobren un salari indigne per les seves llargues jornades de treball i que en ocasions són acomiadats només per la seva edat o per les seves ideologies polítiques. Daens jugarà aquí un paper importantíssim, endinsant-se en el camí d'aconseguir la igualtat entre tots els ciutadans, en tots els sentits.

MODERN TIMES

Modern Times (literalment en català "Temps moderns") és un llargmetratge de 1936 dirigit, Escrit i protagonitzat per Charles Chaplin. La pel·lícula és un retrat de les condiciones desesperades que la classe obrera va haver de suportar a l'època de la Gran Depressió.

Argument

Charlot treballa en una fàbrica collant cargols en una cinta sens fi. Un dia té un atac nerviós, producte de l'estrès del seu treball. Comença a cargolar nassos en lloc de cargols i acaba creant el caos. L'acomiaden i l’ingressen en un sanatori mental. Un cop recuperat, surt al carrer i troba que la fàbrica on treballava ha tancat. Per atzar topa amb una manifestació i és detingut, acusat, ―injustament― de ser-ne el capdavanter.

Quan surt de la presó troba que la vida al carrer és molt difícil. Després d'un lloc de treball fallit ―a causa de les seves males aptituds―, fa que el tornin a empresonar. Primer volent assumir la culpa del robatori d'un pa comès per una òrfena que tenia molta gana, i després intentant marxar d’un restaurant sense haver pagat el compte. El detenen, i en el cotxe patrulla troba la noia òrfena i aconsegueixen escapar-se.

Llavors comencen a buscar-se la vida junts, amb el somni de tenir una casa bonica. Primer el rodamón comença a treballar com a empleat nocturn en un centre comercial, però és acomiadat perquè s'ha quedat adormit en una pila de roba. Després torna a treballar a la seva antiga fàbrica com a ajudant del mecànic. Però l’empresa tanca a causa d'una vaga i de nou el protagonista és detingut acusat ―una altra vegada injustament― d'haver atacat, durant els disturbis, un policia, al qual va llençar un maó després de trepitjar una fusta.

En sortir de la presó, es retroba amb l'òrfena, que treballa en un cafè‑concert, en el qual els cambrers canten. La noia li promet buscar-li feina allà mateix. El rodamón és un cambrer dolentíssim, però diverteix molt els clients quan li arriba l'hora de cantar. Sembla, doncs, que tots dos han trobat una feina estable. Però arriba la policia i intenta endur-se la noia a l'orfenat. Tots dos aconsegueixen escapar-se.

En la seqüència final van per un camí desolat. La noia comença a plorar, però el rodamón l'anima a no perdre l'esperança ni el somriure. S'allunyen junts cap a l'horitzó, buscant el bon futur que tant somien, sense rendir-se, agafats de la mà, com en moltes de les anteriors pel·lícules de Charlot.

Però aquesta vegada va acompanyat.

• explicar raonament la vostra opinió sobre la pel·lícula i quins fets nous heu après (quins missatges suggereix, què defensa, què crítica, la música)

La meva opinió sobre aquesta pel·lícula es que pot ser ha sigut molt llarga tot i que no ha sigut avorrida, ja que totes les escenes eren important i imprescindibles per a poder seguir la pel·lícula fàcilment.

És una gran crítica, ja que he pogut arribar a odiar els burgesos pel seu comportament cap als miners i alhora he admirat els miners, la seva valentia, la seva força, el seu sacrifici, per les seves ganes de viure tot i no tenir motius.

La pel·lícula em suggereix veure la injustícia dels treballadors i miners i la gran importància que tenen els sindicats avui en dia. També que gràcies a aquest personatges molts altres que varen començar amb les revoltes, les vagues i totes les rebel·lions per aconseguir uns drets laborals fan que ara, avui, i en el meu cas, demà, puguem anar a fer feina sense tenir-ne una explotació, poder cobrar almenys un salari mínim i sobretot poder arriar a gaudir fent feina, fent la feina que t'agrada.

El film òbviament defensa els miners i critica la burgesia.

M'ha agradat veure aquesta pel·lícula perquè he après que tots els ''privilegis'' laborals que puc arribar a tenir varen aparèixer així perquè així, si no perquè un dia, no fa molt, alguna persona va lluitar per ells, i sense dir-ho, ho agraeixo.

• bibliografia utilitzada

http://eltrabajonoshacelibres.blogspot.com.es/2012/09/explotacion-infantil-durante-la.html

http://desvarioshistoricos.blogspot.com.es/2013/01/los-ninos-en-la-revolucion-industrial.html

https://www.youtube.com/watch?v=XFs0LCnW-lM

http://es.wikipedia.org/wiki/Germinal_%28pel%C3%ADcula%29

http://ca.wikipedia.org/wiki/Modern_Times

http://es.wikipedia.org/wiki/Daens_%28pel%C3%ADcula%29