COMENTARI DE LA PEL·LICULA:
GERMINAL
(1993) de Claude Berri
- breu resum del film
Étienne
Lantier, un maquinista que s'ha quedat a l'atur, arriba a una ciutat
per veure si pot trobar feina i troba un lloc per quedar-se amb la
família de Maheu, ja que el seu fill gran s'ha casat i marxat de
casa. La família necessitava substituir el sou del seu fill ara
independent. Ell s'enamora de la filla gran de Maheu, Catherine. A la
mina de carbó de Le Voreux troba un lloc de treball. Però aviat es
troba en condicions de treball tan inhumanes que proposa als miners
dur a terme una revolta contra la burgesia que té el poder per
augmentar el salari i unes millors condicions. Per tant, fa una
recol·lecta per poder guardar diners i tenir-ne prou per sobreviure
a la vaga que més tard organitzen i duen a terme.
La
vaga, que proposa Étienne, porta problemes a tota la indústria del
carbó de la regió, i empitjoren les condicions de vida de les
famílies treballadores. Com els obrers no van a la feina, els
burgesos contracten miners belgues i es despreocupen dels miners
francesos. Els treballadors estan indignats, i decideixen anar tots
junts contra els militars que vigilen les mines. Hi ha un tiroteig en
el qual diversos insurgents, entre ells Maheu, són assassinats i el
seu petit fill mor aviat de malaltia i fam.
Per
aquesta i la desesperació, els vaguistes finalment tornen al seu
treball i se'ls paga menys ara. Souvarine, anarquista, saboteja la
mina i la inunda, el que resulta en un col·lapse. Etienne se salva,
però Catherine i el seu ex marit, Chaval moren a l'interior i també
el germà gran de Catherine per intentar salvar-los de l'interior de
la mina.
- descripció de 2 o 3 personatges (elements físics i psicològics)
Étienne
Lantier (Renaud Séchan):
és
un dels protagonistes principals de la pel·lícula. Maquinista que
s'ha quedat a l'atur i en el començament de la pel·lícula arriba
a la mina demanant treball.
Més
tard crea una revolució en contra de la companyia, intentant obtenir
condicions de
treball millors i per uns salaris mínims.
Home
alt i fort, d'ulls blaus clar, amb els cabells un poc llargs i barba.
Un
home atractiu que ja quan arriba el primer dia a la mina enamora a la
filla de Meheu, Catherine.
Te
un caràcter fort, dominant, de lluita, de no rendir-se, de
rebel·lió, d'esperança i de voler unes condicions humanes per a
ell, els seus companys i tots els treballadors millors i humanes.
Maheu,
és un gran home, noble
i que mor per l'honor de tots els treballadors.
Un home
alt i gran, gras, amb els ulls clars, i de una edat entre 40 i 50
anys.
Maheude (Miou-Miou) : mare de la família, és la dona de casa de la família dels Mahuede i per tant controla tot el tripijoc d'aquesta com el menjar, ... després d'un gran sofriment es veu obligada a tornar a la mina.
Maheude
és mare de 7 fills i
té al seu càrrec el seu pare qui està molt malalt del cap i pateix
problemes de bogeria.
Ex
treballadora de la mina on va conèixer el seu marit Maheu, aquesta
dona és signe de fortalesa, lluita i paciència.
Sempre
firme a la seva ideologia i mai s'ha deixat dur ni guanyar pels
altres, sempre ha sigut fidel a ella i el seu marit.
D'alçada
normal, ulls marró, cara fina i un preciós somriure, lluita per la
vida millor dels seus fills.
Durant
la pel·lícula pateix molt; un dels seus fills petits es romp una
cama treballant a la mina, el seu marit és assassinat a una
revolució davant seu, el seu fill major mor intentant salvar la seva
germana (la seva filla) que estava atrapada a la mina, on finalment
també mor i un fill petit que es mor de fam i malaltia.
Desprès
de totes aquestes circumstancies i amb el fi de les vagues i les
revolucions dels obrers, ha de tornar a fer feina a la mina per poder
mantenir el que li queda de família.
- el director (dades biogràfiques i filmografia)
Claude
Berri va
néixer a Paris, França l'1 de juliol.
Provinent
d'una família francesa de religió jueva, el seu pare era pelleter i
la seva mare treballava en una fàbrica. Des del seu naixement vivien
a París. Encara que va començar a treballar amb el seu pare,
simultàniament acudia a classes de teatre. Va morir el 12 de gener
del 2009 a causa d'un infart vascular cerebral.
Encara
que va escriure guions i va començar com a actor, Berri va destacar
per la direcció i producció.
Com
a director va portar les regnes de pel·lícules com 'Germinal
(1993), amb Gérard Depardieu i Miou-Miou; Jean de Florette (1986) i
La venjança de Manon (1986), amb Emmanuelle Béart.
Era
el productor de capçalera de directors com Jean-Jacques Annaud i
Costa-Gavras. La seva última pel·lícula produïda fueBienvenue
chez els Ch'tis (Benvinguts al nord), que va batre el rècord de
taquilla a França en el seu moment. També va produir altres èxits
com Tess (1979) de Roman Polanski, La Reine Margot (1994), de Patrice
Chéreau o la saga de pel·lícules sobre Astèrix i Obèlix.
FILMOGRAFIA:
Director
|
Productor
|
1962: Li
Poulet.
1964: Les
Baisers, (segment "Baiser de 16 ans").
1964: La
Chance et l'amour, (segment "La Chance du Guerrier").
1966: Li
Vieil homme et l'enfant.
1968: Mazel
Tov ou li Mariage.
1969: Li
Pistonné.
1970: Li
Cinéma de papa.
1972:
Sex-shop.
1975: Li
Mâle du siècle.
1976: La
Première Fois.
1977: Un
moment d'égarement.
1980: Je
vous aime.
1981: Li
Maître d'école.
1983: Tchao
Pantin.
1986: Jean
de Florette (La deu de turons).
1986: Manon
des sources (La venjança de Manon).
1990:
Uranus.
1993:
Germinal.
1996: Lucie
Aubrac.
1999: La
débandade.
2001: Uneix
femme de ménage.
2004: L'1
resti, l'autre part.
2006:
Ensemble, c'est tout (Junts, res més).
2009: Trésor
(Un regal per a ella).
|
1967: Marie
pour mémoire de Philippe Garrel.
1968:
Oratori for Prague de Jan Nemec.
1970:
L'Enfance noves de Maurici Pialat.
1973: Pleure
pas la bouche pleine de Pascal Thomas.
1976: Je
t'aime ... moi non plus de Serge Gainsbourg.
1979: Tess
de Roman Polanski.
1980:
Inspecteur la Bavure de Claude Zidi.
1982: Deux
heures moins li quart avant Jésus-Christ de Jean Yanne.
1983:
L'Africain de Philippe de Broca.
1983: Banzai
de Claude Zidi.
1983: La
Femme de mon pot de Bertrand Blier.
1983:
Garçon! de Claude Sautet.
1985: Les
Enragés de Pierre-William Glenn.
1987: Hôtel
de France de Patrice Chéreau.
1988: À
gauche en sortant de l'ascenseur d'Édouard Molinaro.
1988: L'Ours
(L'ós) de Jean-Jacques Annaud.
1988: Trois
places pour le 26 de Jacques Demy.
1988: La
Petite Voleuse de Claude Miller.
1992:
L'Amant (L'amant) de Jean-Jacques Annaud.
1993: Uneix
journée chez ma mère de Dominique Cheminal.
1994: La
Reine Margot de Patrice Chéreau.
1994: La
separation de Christian Vincent.
1995: Gazon
maudit de Josiane Balasko.
1996: Der
Unhold de Volker Schlöndorff.
1997: Didier
d'Alain Chabat.
1997:
Arlette de Claude Zidi.
1997: Li
Pari de Didier Bourdon i Bernard Campan.
1998: Mookie
d'Hervé Palud.
1999:
Astérix et Obélix contre César de Claude Zidi.
1999:
Mauvaise passe de Michel Blanc.
2001: La
Boîte de Claude Zidi.
2001: Ma
femme est uneix actrice de Yvan Attal.
2002: Amen.
de Costa-Gavras.
2002:
Astèrix & Obèlix: Mission Cléopâtre d'Alain Chabat.
2003: Li
Bison (et sa voisine Dorine) d'Isabelle Nanty.
2003: Les
Sentiments de Noémie Lvovsky.
2004:
Sant-Antoni de Frederic Auburtin.
2007: La
graine et li mulet d'Abdellatif Kechiche.
2008:
Benvinguts al nord (Benvinguts al nord) de Dany Boon.
2009: Trésor
(Un regal per a ella).
|
- comentari del període que tracta el film explicant les característiques fonamentals d'aquest.
La
pel·lícula Germinal està basada en la novel·la homònima de 1885,
escrita per Émile Zola, escriptor francès, considerat com el pare i
el major representant del naturalisme.
La
novel·la està ambientada en el període de la revolució industrial
a finals del segle XIX, a França, igual que el film.
Aquest
període es caracteritza per l'augment de poder del capitalisme, el
progrés tecnològic i l'aplicació de l'energia a la indústria.
Apareix
el carbó com a gran font d'energia. Això provoca l'aparició de les
fàbriques, on exploten aquesta font.
En aquest
període, el sistema polític és el capitalisme, sinònim de
benefici. És per això que els burgesos, propietaris de tots els
sectors econòmics s'aprofitaven de la població, ja que els
sotmetien a moltíssimes hores de feina a un sou molt baix, i que ni
siquiera una família sencera treballant podien pagar-se el menjar
durant un mes.
L'obsessió
del burgés per intentar treure el màxim benefici i ser cada dia més
ric que l'anterior va dur a una gran pobresa en la seva població
obrera i unes males condicions de vida.
I és
això els que ens mostra el fil Germinal, les males condicions
de treball i vida tenien els miners en aquest període de la història
i també les primeres revoltes dels treballadors demanant drets i més
tard l'aparició dels sindicats.
- seleccionar dos fragments de la pel·lícula que us hagin semblant especialment interessants (podeu començar explicant les raons per les quals us semblen tan destacats)
Dos
fragments de la pel·lícula que m'han semblant especialment
interessants han sigut per una banda la poca empatia dels burgesos
cap a la pobre família i també la frase de «mandame a tu hija, ya
me apañaré con ella» que li diu un petit comerciant del poble a
Maheude
quan ella li demana pa i alguns aliments més.
Son
dos aspectes que apareixen molt a la pel·lícula, l'egoisme i
avarícia dels burgesos i sobretot la d'una que no ens preocupa gens
ni mica, és més, quan li comuniquen de les vagues i les revoltes
dels miners de la seva companyia, ella se'n riu. M'ha semblat un tema "interessant" ja que en el meu cas, mai podria veure sofrir a gent que treballa per mi i a mes a les condicions que treballaven sense donar-li importància. En el meu els intentaria ajudar i poder-lis garantir una millor feina.
També, l'altre especte es com s'aprofiten de les dones sexualment els homes a canvi de
menjar o diners, i les dones no tenen cap remei ha cedir, per poder
donar de menjar a la seva família.
En
la pel·lícula surt una part on tots els miners fan una revolta i el
petit comerciant mor perquè cau malament de la teulada, ja que
intenta escapar dels miners qui volen agafar-li tot el menjar. Quan
cau, quasi totes les dones del poble inclosa Maheude, van a per ell i
una li talla els testicles. Hem va semblar una gran iniciativa
desprès de tot els que els hi va fer passar a elles i les seves
filles, simplement pel fet de poder menjar.
Aquestes escenes i part de la pel·lícula et transmeten la desesperació que tenien per poder menjar i sobreviure.
- seleccionar algun dels assumptes desenvolupats en el film i buscar informació sobre el mateix explicant com ho planteja la pel·lícula (elaboreu un informe escrit per vosaltres que inclogui textos de l'època, imatges, gràfics, mapes,...)
Explotació infantil a les mines durant la Revolució Industrial
En la
pel·lícula apareixen nens i nenes treballant a les mines, tot i que
no es un dels grans temes que es volen tractar.
És un
assumpte que em va cridar molt l'atenció, ja que m'imaginava un nen
treballant a la fàbrica ja que dins el que es no es tan dur com la
mina, però a la mina, no m'ho imaginava.
L'explotació
infantil és un tema que en els països desenvolupats està totalment
prohibit tot i que per desgracia en els països subdesenvolupats
encara es troben molts cassos.
És per
això que Claude Berri fa una petita crítica sobre aquesta
explotació infantil a les mines.
La
família protagonista té un nen que va a fer feina, on surt al
principi del film, quan tots es preparen per anar-hi.
Aquest
fill, un dia treballant a la mina els ensimats es cauen i totes les
pedres de la mina cauen damunt ell provocant que es rompí una cama.
El més impactant es que el burgés encarregat de la mina, els hi
dona la culpa a ells,als miners incloent el seu pare, de no haver
ensimat bé i, dies abans els hi va posar una multa.
Però com
vol que els seus treballadors tenguin uns bon ensimats si això els
hi provoca una gran despesa de doblers? Això és que vol intentar
criticar i plantejar el nostre director Berri, les males condicions
de feina.
També
s'hi veuen nens molt petits dins el carro per baixar a la mina, on el
protagonista observa l'escena i es queda impactat.
«Treball en el pou de Gawber. No és molt cansat, però treball sense llum i pas por. Vaig a les quatre i de vegades a dos quarts del matí, i surto a dos quarts de la tarda. No em dormo mai. A vegades cant quan hi ha llum, però no en la foscor, llavors no m'atreveixo a cantar. No m'agrada estar en el pou. Estic mig adormida de vegades quan vaig al matí. Vaig a l'escola els diumenges i aprenc a llegir. (...) Em ensenyen a resar. (...) He sentit parlar de Jesucrist moltes vegades. No sé per què va venir a la terra i no sé per què va morir, però sé que descansava el seu cap sobre les pedres. Prefereixo, de lluny, anar a l'escola d'estar a la mina.»
Els
cossos dels nens, per la seva petita grandària, eren ideals per
introduir-se en les mines, i eren brutalment explotats a canvi d'un
petit salari. Després de la seva jornada de treball, Sarah hauria de
tornar a casa, una petita habitació o un habitatge compartit amb
altres famílies, en un barri problemàtic ple de problemes com
l'alcohol i la prostitució. Una vida sense futur i sense present.
- comentar si creieu que el film presenta qualsevol tipus de biaix ideològic o resulta imparcial (raonar la resposta)
Aquest
film presenta un tipus de biaix ideològic perquè el seu director
ens dona una visió subjectiva, és a dir, fa una crítica sobre les
condicions de vida dels miners, i l'actuació dels burgesos per
intentar millorar-la.
Tot i que
no és molt difícil fer veure que els obrers treballaven a
condicions i sous inhumans, el senyor Berri ens deixa molt clar la
seva idea, i ens obliga a compartir-la.
Ens fa
veure que la burgesia només es preocupava de la vestimenta, i els
banquets que havien de fer per oferir a altres burgesos.
En la
pel·lícula només apareix una jove noia burgesa que principalment
pareix molt senzilla i bona persona. Ajuda a la família donant roba
i menjar i més tard apareix en la casa de la família de Maheu
amb menjar i possibles necessitats i el pare boig perdut del cap de
Maheude
la
mata.
Aquesta
escena em representa que no hi pot haver burgesos bons en aquell
període.
La
crítica de Berri es què els obrers i miners es morien de fam
matant-se a hores infinites de treballs forçosos i mal pagats, quan
a ells els hi importava lo més mínim.
En teoria
s'havia sortit de l'antic règim però tornaven a una situació molt
semblant, una gran part de la població vivia en la misèria mentre
una mínima part vivia luxosament a base d'aquests.
Argument
- buscar informació sobre les altres pel·lícules (2 o 3) que tractin el mateix tema que heu triat i comentar-ho breument (podeu inserir vídeos d'aquestes pel·lícules al bloc)
DEANS
Daens és
una pel·lícula belga dirigida per Stijn Coninx. Estrenada el 1992,
es tracta d'un drama històric que relata la vida d'Adolf Daens,
sacerdot catòlic en Aalst (Bèlgica) que va lluitar pels drets dels
treballadors i obrers en plena segona revolució industrial. Va ser
nominada a l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa el
1994.
Argument
El pare
Daens és un sacerdot que sempre porta problemes als seus bisbes.
Després d'un controvertit pas per la Universitat, torna a la seva
ciutat natal, Aalst, on descobreix les dures condicions laborals dels
obrers de les empreses tèxtils. Animat pel missatge de l'encíclica
Rerum Novarum. La pel·lícula explica la història del sacerdot
Daens, que viu al segle XIX. És destinat a Bèlgica, i allí
descobrirà com els obrers d'una petita ciutat són explotats per un
sistema capitalista, controlats per un grapat de rics que tan sols
anhelen més i més riqueses, tot i saber el que això comporta: la
fam, la pobresa i la misèria d'aquests obrers, que cobren un salari
indigne per les seves llargues jornades de treball i que en ocasions
són acomiadats només per la seva edat o per les seves ideologies
polítiques. Daens jugarà aquí un paper importantíssim,
endinsant-se en el camí d'aconseguir la igualtat entre tots els
ciutadans, en tots els sentits.
MODERN
TIMES
Modern
Times (literalment en català "Temps moderns") és un
llargmetratge de 1936 dirigit, Escrit i protagonitzat per Charles
Chaplin. La pel·lícula és un retrat de les condiciones
desesperades que la classe obrera va haver de suportar a l'època de
la Gran Depressió.
Argument
Charlot
treballa en una fàbrica collant cargols en una cinta sens fi. Un dia
té un atac nerviós, producte de l'estrès del seu treball. Comença
a cargolar nassos en lloc de cargols i acaba creant el caos.
L'acomiaden i l’ingressen en un sanatori mental. Un cop recuperat,
surt al carrer i troba que la fàbrica on treballava ha tancat. Per
atzar topa amb una manifestació i és detingut, acusat,
―injustament― de ser-ne el capdavanter.
Quan surt
de la presó troba que la vida al carrer és molt difícil. Després
d'un lloc de treball fallit ―a causa de les seves males aptituds―,
fa que el tornin a empresonar. Primer volent assumir la culpa del
robatori d'un pa comès per una òrfena que tenia molta gana, i
després intentant marxar d’un restaurant sense haver pagat el
compte. El detenen, i en el cotxe patrulla troba la noia òrfena i
aconsegueixen escapar-se.
Llavors
comencen a buscar-se la vida junts, amb el somni de tenir una casa
bonica. Primer el rodamón comença a treballar com a empleat nocturn
en un centre comercial, però és acomiadat perquè s'ha quedat
adormit en una pila de roba. Després torna a treballar a la seva
antiga fàbrica com a ajudant del mecànic. Però l’empresa tanca a
causa d'una vaga i de nou el protagonista és detingut acusat ―una
altra vegada injustament― d'haver atacat, durant els disturbis, un
policia, al qual va llençar un maó després de trepitjar una fusta.
En sortir
de la presó, es retroba amb l'òrfena, que treballa en un
cafè‑concert, en el qual els cambrers canten. La noia li
promet buscar-li feina allà mateix. El rodamón és un cambrer
dolentíssim, però diverteix molt els clients quan li arriba l'hora
de cantar. Sembla, doncs, que tots dos han trobat una feina estable.
Però arriba la policia i intenta endur-se la noia a l'orfenat. Tots
dos aconsegueixen escapar-se.
En la
seqüència final van per un camí desolat. La noia comença a
plorar, però el rodamón l'anima a no perdre l'esperança ni el
somriure. S'allunyen junts cap a l'horitzó, buscant el bon futur que
tant somien, sense rendir-se, agafats de la mà, com en moltes de les
anteriors pel·lícules de Charlot.
Però
aquesta vegada va acompanyat.
- explicar raonament la vostra opinió sobre la pel·lícula i quins fets nous heu après (quins missatges suggereix, què defensa, què crítica, la música)
La meva
opinió sobre aquesta pel·lícula es que pot ser ha sigut molt
llarga tot i que no ha sigut avorrida, ja que totes les escenes eren
important i imprescindibles per a poder seguir la pel·lícula
fàcilment.
És una
gran crítica, ja que he pogut arribar a odiar els burgesos pel seu
comportament cap als miners i alhora he admirat els miners, la seva
valentia, la seva força, el seu sacrifici, per les seves ganes de
viure tot i no tenir motius.
La
pel·lícula em suggereix veure la injustícia dels treballadors i
miners i la gran importància que tenen els sindicats avui en dia.
També que gràcies a aquest personatges molts altres que varen
començar amb les revoltes, les vagues i totes les rebel·lions per
aconseguir uns drets laborals fan que ara, avui, i en el meu cas,
demà, puguem anar a fer feina sense tenir-ne una explotació, poder
cobrar almenys un salari mínim i sobretot poder arriar a gaudir fent
feina, fent la feina que t'agrada.
El film
òbviament defensa els miners i critica la burgesia.
M'ha
agradat veure aquesta pel·lícula perquè he après que tots els
''privilegis'' laborals que puc arribar a tenir varen aparèixer així
perquè així, si no perquè un dia, no fa molt, alguna persona va
lluitar per ells, i sense dir-ho, ho agraeixo.
- bibliografia utilitzada
No hay comentarios:
Publicar un comentario