ENTREVISTA 

NAPOLEÓ BONAPARTE: 

"la meva grandesa no resideix en no haver caigut mai, sinó en haver-me alçat sempre"

Napoleó Bonaparte I va ser un militar francès ambientat a la revolució francesa. Partidari de la il·lustració, va donar lloc al cop d'estat que va posar fi a la revolució amb l'aparició de la primera república a França.

Napoleó és considerat com un dels més grans genis militars de la història, havent comandat campanyes bèl·liques molt reeixides, encara que amb certes derrotes igualment estrepitoses. Les seves agressives guerres de conquesta es van convertir en les majors operacions militars conegudes fins a aquest moment a Europa, involucrant a un nombre de soldats mai vist en els exèrcits de l'època.

És el personatge clau que va marcar l'inici del segle XIX i la posterior evolució de l'Europa contemporània.

És per això que el tenim avui entre nosaltres per saber un poc més d'ell, de la seva ideologia i moltes preguntes que ens demanem.

M- Marga Seguí (periodista) N- Napoleó

M-Bon dia Napoleó, moltes gràcies per ser avui aquí amb nosaltres.

N-Bon dia, gràcies a vosaltres per convidar-me a aquesta revista.

M-Espere'm passar una bona estona, comencem?

N-Sí!

M- Per què va voler aplicar la il·lustració?

N- És obvi no? Veure el teu poble patir des de petit i viure una revolució molt gran perquè la mateixa volia una vida millor i la seva aplicació.

Estava fart de veure la gent que es moria de fam, que es matava a fer feina, i a diferència dels nobles i m'introdueixo, vivíem amb moltíssima injustícia millor que ells i a mes vivíem d'ells.

Apart, les idees il·lustrades varen ser creades per col·legues del meu pare Carlo i les tenia molt en ment.

Quan vaig tenir l'oportunitat vaig voler aplicar-les, simplement pel fet de que França s'ho mereixia.

M- I què en pensa de la religió? la il·lustració li lleva poder al clergat.

N- Com hi pot haver ordre en un estat sense religió? Doncs si un home s'està morint de fam devora d'un altre que està enterrat en l'abundància, aquell no es pot resignar a aquesta diferència a menys que hi hagi una autoritat que declari:

Déu així ho vol.

La religió és excel·lent per mantenir tranquil·la la gent comú.

M-Molta gent es demana el mateix, per què arribar al poder amb un cop d'estat sent partidari de l' il·lustració i aplicar-la, quan l' il·lustració diu que el governant ha d'estar elegit per la població pel sufragi? És a dir, vostè es va contradir molt alhora de governar França en aquests aspecte.

N-La veritat es que si, l' il·lustració defensa la llibertat política de que el poble pugui elegir el seu governant mitjançant el sufragi i tothom me acusa de fer les coses malament sense donar-se conta de que França poc a poc es destruïa a ella mateixa i no podia utilitzar la gran eina que teníem.

La mort de Lluís XVI va ser la gota que va fer caure el got i la que hem va fer veure que França necessitava un líder, una persona que poses ordre i pau. Pot ser no vaig fer-ho de la millor manera, però va ser l'efectiva.

M- Per tant, si nomes volies l'ordre i la pau per França i començar una nova vida aplicant l' il·lustració, per què conquerir quasi tota Europa i sotmetre a una gran població masculina a formar part de l'exèrcit? Molta gent ús acusa d'ambiciós i egoista.

N- No creu que es just per una població poder gaudir de l' il·lustració? Penso que tota Europa havia de tenir aquest sistema polític i sortir de l'Antic Règim d'una vegada.

La gent es podia queixar i criticar, però no sabien que els hi estava fent un favor i els hi estava millorant la seva pròpia vida.

Pot ser si, pot ser se'm va fugir de les mans però l'ambició mai es detén, ni tan sols al cim de la grandesa.

M- I llevar el rei que tenia aquest país i instal·lar com a governant i líder a algun familiar seu sense el permís i l'opinió dels seus habitats, per què?

N- Simplement pel fet de poder estar segur de què aquest país compliria amb les noves normes i estils de vida que l' il·lustració els hi donava. Apart, amb un governant o líder elegit pel poble haurien tingut l'oportunitat de revelar-se, en canvi, amb un rei familiar meu i de confiança, la sensació era diferent, de tranquil·litat.

M- Quin creu que va ser el gran fall que va acabar amb el vostre gran imperi?

N-No hi va haver cap fall, simplement el fet de que res es per sempre i res es etern. Va arribar a ser tan gran que ja no es podia dur el control de tots els territoris.

Quan nosaltres intentaven ajudar a Rússia a tenir una millor vida amb l'implant de l' il·lustració, Espanya es rebel·lava contra el meu germà Josep i va ser mala sort per culpa del temps i altres factors que varen participar en la derrota.

La gent era una envejosa, no es donava compte de que els hi feia un favor.

I es que la enveja es una demostració d'inferioritat.

M- I per què no posar calma a Espanya enlloc d'intentar conquerir Rússia?

N- Simplement pel fet de que la meva grandesa no resideix en no haver caigut mai, sinó en haver-me alçat sempre.

Rússia era un obstacle i no podíem rendir-nos tan fàcilment i mes si estaven aprop d'aconseguir la victòria.

Per altra banda, si Espanya ja la havíem conquerit una vegada, no seria difícil conquerir-la de nou mes tard. En aquell moment havien de posar totes les forces en Rússia.

M- Pot ser si tens raó, però va morir moltíssima població en aquelles guerres i batalles, per culpa del fred i l'escàs menjar. Pot ser no era millor rendir-se?

N- En una guerra, sempre ha de morir gent, no es pot evitar.

Els homes son com els nombres: només adquireixen el valor de la posició que acopen.

Millor viure per defensar una idea i un vida millor, que viure malament i morir malament.

M- Desprès de saber que va morir molta gent per culpa de batalles i guerres que va dur vostè com a cap militar i saber que desprès de tants esforços ho va perdre tot, que pensa?

N- Penso que tot va valer la pena, lo important es el benestar de la població Europea. Tota Europa coneix la il·lustració gràcies a jo i l'esforç de conquerir amb batalles i guerres. L'objectiu de tot era poder millorar la vida de la població europea i donar a conèixer les idees il·lustrades.

No em penedeixo de res del que vaig fer, és mes, em sent orgullós.

M- Doncs, moltíssimes gràcies per respondre aquests dubtes Napoleó, espere'm tornar a veure'l per aquí.

N- Gràcies a vosaltres, fins la pròxima!