DIARI

La meva vida sent dona d'un burgés 

El meu marit Alexander i jo.

Quan neixes a l'antic Règim, l'únic que desitges es poder sobreviure la infància I ser adult, tot I així sabent que quasi millor era morir.

En el meu cas, vaig tenir la millor sort de totes, ja que de mi un burgés es va encapritxar I el meu pare amb ell hem va fer casar sense importar-li la meva opinió I el sentiments que jo tenia. Però no el culp, cercava lo millor per a mi I que no tingués que viure en l'infern en que ell, la meva mare I els meus 7 germans havien de viure.

No penseu que un burgés es ser un privilegiat, ni molt menys, sinó que almenys podies contemplar el món que envoltes I poder gaudir del poc temps que tens sense preocupar-te dels impostos, del menjar I de les necessitats que pots tenir.

Vaig ser afortunada, ho reconec, el meu marit burgés era un dels mes rics de la ciutat, aliat del rei, I propietari de 4 vaixells importants de comerç. Es podia dir que tot el que el poble tenia, havia passat per les seves mans.

Va ser als 16 quan vaig tenir el primer fill de 5 en total, I es que tenia la sensació de que aquella era l'única utilitat que tenia, produir fills I criar-los, ja que no feia res més.

Va ser aquell dia històric on a la plaça del mercat vaig sentir de la conversa del meu marit I dels seus col·legues parlant de un tema màgic I desconegut, on pareixia que ens canviari la vida a tothom del poble I sobretot la milloraria. Nomia el nom de il·lustració, un moviment tan revolucionari que pareixia tret d'un altre món.

No vaig voler demanar res al meu marit, ja que no hem deixava escoltar les conversacions d'altres homes, per tant vaig deixar-ho per mi.

Varen ser dies complicats ja que el meu marit pareixia que maquines algun plan o alguna cosa i tenia la sensació de que tot estava envoltat d'aquella nova vida que deia la il·lustració.

Dinar familiar

Els meus dos fills grans ja havien escoltat aquella nova idea I pareixia que s'havien unit al plan del meu marit. Tenia por de demanar-ho, de conèixer mes sobre aquell tema que tenia que desconèixer però vaig pensar que la millor cosa era esperar.

Uns mesos mes tard, quan ja havia donat el tema per oblidat, al dinar del dimecres va sortir el tema. El meu fill petit I les dues germanes també ho desconeixien I vaig tenir que dissimular que tot allò no era nou per mi.

Parlaven d'una nova manera de viure, amb menys impostos, on el pobre tingues mes poder de participació en la política, on els carrers poguessin ser higiènics I que mínimament millores la nostra vida.

Tenia la idea que aquell moviment suposaria la mort de molts, ja que el rei no admetria tants de canvis. Pot ser vaig encertar, però no vaig poder-ho veure, nomes esper que els meus fills haguessin viscut aquell món màgic anomenat il·lustració.